Far

Va ser encés en 1904 (en els escrits sobre fars sempre es parla de la “encesa del far” per a referir-se a la data d’entrada en funcionament, mai de “inauguració”). El primer pla de fars d’Espanya és de mitjan segle XIX, amb l’arribada dels avanços tecnològics de la Revolució Industrial i dels corrents liberals. El de Canet pertany al Pla de Fars de 1902. Antigament les torrasses de senyalització de ports i accidents orogràfics s’alimentaven mitjançant fogueres i fanals generats per carbó o llenya. A la fi del segle XIX per a alimentar la llum s’utilitzaven els petrolis refinats, al mateix temps que s’iniciava l’ús de l’energia elèctrica.

El far de Canet en un primer moment funcionava amb petroli i en 1922 es va electrificar amb una bombeta de filament i un grup electrogen. El 24 d’octubre de 1936, amb motiu de la guerra civil, el far es va apagar per a preservar-lo, encara que va ser utilitzat per a albergar un lloc d’observació i una central telefònica, des d’on es coordinaven totes les bateries de la zona.

L’operari (torrero o farero) és una part insubstituïble del far. Ha de vigilar nit i dia, per això els fars solen incloure vivendes adossades en la seua disposició. El far de Canet correspon a la tipologia d’edifici rectangular, dotat de torre lateral en el centre d’un dels costats i un pati central que connecta amb la torre. Esta és troncocònica, de rajola, de 30 m d’altura sobre una base octogonal de carreus. L’accés a la part superior del far es realitza mitjançant una escala de caragol de 140 escalons.

Actualment el far de Canet és propietat de l’Autoritat Portuària de València, i està catalogat al PGOU de Canet com a Bé de Rellevància Local.